Després d’una nova bronquitis (la cinquena d’aquesta temporada!) i d’uns dies de descans per al Guillem, ja que quan està malaltó no té ganes de fer res de res…ahir vam tornar a les nostres rutines diàries. Entre elles hem incorporat una nova “odissea”, hem decidit que ja toca que el Guillem vagi aprenent a menjar sol. I com ja podeu imaginar, no és una tasca fàcil ni agradable, ja que el menjar sol acabar a tot arreu menys a la seva boca… El primer dia ens va fer molta gràcia, però la veritat és que cal molta paciència ja que els projectils de purés i menjar divers poden anar a parar a qualsevol lloc en un temps rècord. A més, els últims dies ha après a escupir, de manera que tal com entra el menjar a la boca surt disparat. Però vaja, no li traurem mèrit ja que realment ho està fent molt bé… està experimentant de valent i aprenent moltes coses sobre les propietats dels aliments… (jeje). També estem incorporant cada cop més el menjar semitriturat o xafat amb la forquilla, enlloc de triturat, però no li agrada tant i li costa una mica d’empassar. Tenint en compte que encara només té una dent, si és que es pot dir així, ja que és una punxa esmolada…, mastegar li resulta impossible, però com que els nens amb síndrome de down poden tenir problemes amb la deglució, és important que l’anem acostumant a menjar aliments més sencers.
Bé, aquí podeu veure una seqüència clara de les noves aventures amb el menjar…