Hi havia una vegada un aiguader que cada dia anava a buscar l’aigua a la font amb el seus dos cantirs a les espatlles.
El que duia a l’espatlla dreta estava perfecte, però el que duia a l’espatlla esquerra tenia una petita esquerda per on s’escapava l’aigua, i mai arribava plè a casa. El cantir de l’espatlla esquerra estaba molt preocupat perquè sempre perdia aigua i un dia li va dir a l’aiguader:
“Perquè no em canvies per un cantir nou? jo estic esquerdat i et dono més feina que l’altre.”
L’aiguader li va respondre:
“Tu no t’has adonat que jo he tirat al llarg del camí llavors de flors i que gràcies a l’aigua que tu perds les has anat regant i ara tenim aquest camí tant florit i tant bonic que em fa la tornada a casa molt més agradable i més lleugera tot i anar carregat”
“Potser si que he de fer més viatges a la font, però són molt més bonics i planers gràcies a tu.”

extret de www.thelaiatelegraph.org