Reproducció d’una interessant conversa entre mare i fill:

Alba: Holaaa Guillem
Guillem: Aaaaa
Alba: Com estàs bonic?
Guillem: guu
Alba: ah sí? Tot això em dius? Agu, agu
Guillem: aguuu, aguuu (mentre mira fixament als ulls de la mare)
Alba: sí, sí, aguuu, tens tota la raó..
Guillem: gggg, aaaaaaa, aggguuu
I la conversa acaba quan me’l menjo a petons…

M’imagino que aquesta és una conversa “típica” amb un nen de tres mesos, però m’agrada reproduir-la aquí, perquè amb el Guillem qualsevol coseta nova que assoleix ens fa una especial il•lusió.
M’agrada quan tenim aquestes converses, li agafo suament la barbeta per parar la seva atenció, i comencem amb els agguus, i al segon agú ja comença a somriure.
O sigui que a ell també li agrada.

Després de descobrir-se les mans (i posar-se “guenyo” mirant-les) ara comença a intentar agafar coses, i a tibar-me els cabells… Mica en mica es va espavilant, i és que amb els mestres que té (Jana i Oriol) no li queda més remei. La seva germana és especialista en agafar-lo, tibar-li pels braços fins tenir-lo assegut i després deixar-lo anar en mans de la gravetat… i el seu germà no desisteix en fer-li agafar la pipa, un afer no gens fàcil si tenim en compte els cops de llengua del Guillem!