El Guillem va néixer el 10 del 10 del 2010 amb 34 setmanes i amb 1,880grams. Tot i l’ensurt, ja que van haver de provocar el part al veure en la tercera ecografia que no hi havia prou líquid amniòtic i que el nen s’irrigava de forma limitada, vam aconseguir un part natural molt bonic. Vam fer un bon equip. Quan jo ja em rendia suplicant la peridural, el Guillem es va avançar i va sortir amb només dues empentes.

Al cap de 24 hores ja ens van informar des de l’hospital que era molt probable que el Guillem tingués la Síndrome de Down. Alguns trets físics així ho avançaven i, a més, les analítiques sortien alterades (poques plaquetes) i això aviat es va vincular també a la Síndrome de Down. Des de l’hospital de Manresa ens van enviar a Sant Joan de Déu de Barcelona i allà ens confirmaven que el Guillem tenia una leucèmia transitòria (síndrome mieloproliferatiu transitori), una malaltia que presenten alguns nadons amb Síndrome de Down.

El dia 27 d’octubre vam sortir, per fi, de l’hospital, això sí, amb una apretada agenda de controls mèdics per tal de seguir la leucèmia. Ens van dir que, en la majoria de casos, aquesta leucèmia desapareix per si sola, que no cal fer tractament, en realitat només li van caldre dues transfusions. I en el quart control, el 9 de desembre, ja no apareixien blastes a la sang.

Des del moment que ens van dir que tenia la SD hem viscut un procés intens amb els seus alts i baixos. Hem passat per la incredulitat, la negació, la incertesa, el desconeixement… però també per l’alegria i els sentiments d’amor desbordants que suposa tenir un fill, acceptant les seves particularitats.

Tenim pel davant un munt de reptes i estem segurs que tenim pel davant un llarg camí en el qual aprendrem moltes coses, ens enriquirem com a persones i, sobretot, gaudirem de sentiments molt intensos amb el Guillem.