Ja ha arribat el primer somriure del Guillem, un somriure esperat i càlid. Ens l’ha volgut brindar als dos alhora, a l’Elies i a mi, mentre el bressolava embolcallat cos a cos amb el foulard. Aquest és, per cert, el seu lloc preferit. Quan me l’embolico sobre meu es deixa anar, es relaxa… i els nostres batecs del cor sembla que sintonitzin.
Volem que aquest somriure sigui el punt de partida d’aquest bloc, i desitgem que ens serveixi de fil conductor i ens acompanyi en l’emocionant travessa que tenim per davant. Un somriure que, com molts apunten, és un tret d’identitat de les persones amb síndrome de Down, un tret que també ens ha de servir per a celebrar la diferència.
Inspirada amb l’impressionant bloc “El blog de Anna” i amb la web “The Laia Telegraph”, he decidit tirar endavant aquest bloc per apropar-vos la realitat quotidiana del meu fill amb Síndrome de Down. A l’igual que per a mi les webs esmentades m’han ajudat moltíssim en el meu procés personal d’empoderament i acceptació de la Síndrome de Down del Guillem (moltes gràcies!!), ara m’agradaria que aquest bloc pugui ajudar a altres famílies amb fills o filles amb SD. També m’agradaria amb aquest bloc poder compartir reflexions que ens anem fent, i molts altres aprenentatges interessants a partir de llibres, pel·lícules o altres iniciatives. I tal com s’explica en la presentació, és també un regal per al Guillem, per als seus germans Jana i Oriol, i també per a nosaltres… un regal per a desfogar-nos, per a compartir, i també, per a aprendre de tots i totes els que el llegiu.
Comentaris recents