Just en la darrera fase de l’espera per entrar a quiròfan, quan ja portàvem tot el matí esperant i el cansament i els nervis estaven més a flor de pell, va aparèixer el Dr. Ventolin. Vestit de dalt a baix amb la indumentària verda pròpia dels quiròfans però amb un nas vermell… va apropar-se al Guillem i li va proposar si volia fer de jardiner amb ell. Amb delicada gràcia li va demanar si el volia ajudar a bufar unes llavors per plantar unes floretes en el seu jardí. El Guillem s’hi va entregar, però a canvi volia que li cantés unes cançons amb el pianet que portava. Quan ja cantaven plegats el sol solet i bufaven les llavors… va aparèixer de l’altra punta del passadís la Dra. Gelocatila, una estupenda pallassa que bufava dins una mascareta i animava al Guillem a bufar tan fort com ella. Amb les bromes i el bon sentit de l’humor dels Pallapupes, com per art de màgia, ens vam oblidar per una estona d’on érem i el temps va passar volant. Aviat va arribar tot l’equip de metges que havien d’operar al Guillem a buscar-lo, i de la mà del Dr. Ventolin i la Dra. Gelocatila va marxar distret i content, mentre practicava la bufera dins una mascareta i cantava el sol solet. L’Elies també va poder entrar al quiròfan i al sortir, conmogut, m’explicava com el Guillem, mentre tot l’equip li anava cantant, va bufar i bufar l’anestèsia fins que se li van anar aclucant els ullets…

Quina gran tasca la dels Pallapupes! Els agraïm com van facilitar un moment tan delicat pels nens com és el d’entrar a quiròfan. La operació va anar molt bé. Li van operar l’estrabisme dels dos ulls. El què ens feia patir de l’operació era l’anestèsia general i el fet d’intubar-lo, tenint en compte els seus problemes respiratoris, però tot va anar estupendu. I ara quan recordem i parlem de l’operació, recordem i parlem, amb un somriure als llavis, dels Pallapupes… Mil gràcies!

http://pallapupas.org/portada/