Ahir el Guillem per primera vegada en la seva vida va pujar a un autobús amb la resta de companys i companyes de la classe per fer la sortida de final de curs. Estàvem tots molt emocionats i en el moment que l’autobús va arrencar per emprendre la marxa, el Guillem, molt efusiu, em feia adéu amb la maneta mentre jo m’empassava les llàgrimes de l’emoció.

A veure si el veieu a la foto:

Aquest primer any d’escola del Guillem ha estat una mica accidentat ja que s’ha posat força malalt, però ara ja portem una temporadeta més tranquil·la i ha pogut incorporar millor la rutina diària escolar. Hi va content, comença a relacionar-se i jugar més amb els companys i em sembla que té a totes les mestres “conquistades”.

Ahir també estava molt content d’anar d’excursió i, quan va tornar, intentava explicar alguna coseta. Em sembla que el que més li va impressionar va ser el viatge ja que no parava de repetir “utubus “utubus”. També parlava d’un “llasso” amb un “nas mell” referint-se a l’espectacle que van veure d’un pallasso de nas vermell. Cada dia que passa té més ganes de comunicar-se i parlar, tot i que només l’entenem els de casa… Mica en  mica… el llenguatge és una de les seves grans dificultats, però estic segura que aconseguirà parlar i explicar-nos moltes coses.

Un altre gran repte en el que hi estem tots “emmerdats” (mai més ben dit!) és amb la retirada del bolquer. A mi em feia molta mandra aquest pas, però estic sorpresa de com ho porta el Guillem. Ja comença a demanar algun pipi, a casa algunes vegades va sol al wc, i, quan sortim de casa, anem carregats amb molts recanvis i molta paciència!

Estem molt contents de tots aquests passets que el Guillem va assolint poc a poc, però sobretot estem feliços perquè el veiem a ell súper feliç. Adora als seus germans, té molt en compte els amics, es deleix per anar amb iaies, avis, tietes i tiet, roba el cor de tots els adults que estan en contacte amb ell a l’escola, al CDIAP, a les classes de música, a Niera…ens estima a tots amb bogeria i tot això li retorna amb escreix. Sento que l’entorn del Guillem se l’estima també amb bogeria i, per tant, és un nen feliç!

Algunes fotos de la jornada: