Aquest inici de curs està sent molt intens i no trobo mai el moment per escriure tot i que de ganes no me’n falten. Com vaig explicar en el darrer post, el Guillem ha començat a anar a l’escola per primer cop a la seva vida, i aquest nou esdeveniment ens ha portat dos tipus d’experiències, unes bones i unes altres de no tant.

Començo per les positives. Durant les primeres setmanes d’escola el Guillem necessitava tenir-me ben apropet i, com que l’escola m’ho va permetre (mil gràcies!), vam poder fer l’adaptació plegats i, de la maneta, vam anar descobrint els espais i racons de l’escola, les mestres, la Marta, la vetlladora, la Gemma, la mestra d’educació especial, i tots els nens i nenes del grup dels petits. Mica en mica el Guillem va anar agafant confiança i progressivament em vaig anar enretirant. Entrava content a l’escola i encara en sortia més. A casa compartia algunes cosetes, noms de companys, alguna activitat que havia fet, amb l’ajut d’imatges que ens imprimia l’escola i posava a l’agenda i, en general, vèiem que això d’anar a l’escola li estava anant de meravella. Jo afrontava la incorporació del Guillem a l’escola amb moltes pors, però ara em sento molt més tranquil•la. Veig que el Guillem pot anar fent al seu ritme i que mica en mica s’anirà vinculant més amb els seus iguals, tot i la seva timidesa i el seu tarannà tranquil. Al llarg d’aquest inici de curs hem vist al Guillem fent coses que mai abans li havien cridat l’atenció, com ara jugar amb el fang o pintar; l’hem vist ballar i cantar amb els altres nens i nenes; començar a defensar-se quan altres nens l’atabalen; seguir atentament les diferents dinàmiques; anar amunt i avall de la maneta d’algun company; assolir nous reptes a la sala de psicomotricitat; jugar atentament amb els materials montessori; conquerir el cor de les seves mestres, i moltes coses més… I tot això ha estat per nosaltres una experiència molt bonica.

Però ara ve la part negativa. El Guillem no ha parat de posar-se malalt. Laringitis, bronquitis, broncopneumònies, sobresalts nocturns , ingressos, medicacions… Un no parar. Per això, sota consell mèdic, hem decidit deixar d’anar a l’escola durant una temporadeta. El Guillem sempre ha estat molt propens a tenir complicacions respiratòries, però els darrers dos hiverns havien anat prou bé i ens havíem relaxat tant que vàrem iniciar el setembre sense la bateria de reforços naturals i homeopàtics que cada any activàvem. En fi, vam badar i el Guillem ha no ha deixat escapar gairebé cap virus dels que han anat passant per l’escola! A més, en la darrera analítica el valor de les al•lèrgies ha sortit força alterat, per això la propera setmana li faran proves més específiques, i així podrem saber si aquest nou episodi de complicacions respiratòries pot estar influenciat també per aquest factor.

No està sent fàcil, veníem d’una bona temporada, d’un estiu meravellós, i tornar a reviure els ensurts amb la salut del Guillem ens ha activat altre cop l’estat d’alarma, tornant a un dia a dia poc normalitzat i amb mil precaucions, i deixant al Guillem més fluixet a nivell motriu.

El sorprenent és que el Guillem té una ànima molt forta, i tot i haver estat dèbil i malaltó tants dies, ara està esplèndid. Cada dia que passa està més feliç, més comunicatiu, més divertit, més receptiu, més juganer i més de tot! Qualsevol diria que sóc la seva mare…

La veritat és que l’escola està sent una bonica experiència que, esperem, puguem reprendre ben aviat.