Després d’una setmana de convalescència, el Guillem, poc a poc, es va recuperant i hem pogut gaudir dels darrers dies de festes. El mateix virus respiratori que li va provocar la primera bronquiolitis de la seva vida l’ha tornat a visitar i ha passat cinc dies ingressat amb molta febre i necessitant oxigen. Tot i que pensàvem que passaríem els Reis a l’hospital finalment el dia abans li van donar l’alta i hem pogut celebrar a casa aquests dies tan especials.

La nit de Reis va ser molt emocionant. A la Jana i l’Oriol la il•lusió els feia brillar els ulls, i el Guillem estava expectant per descobrir què vol dir la màgia dels Reis. És el primer any que ho viu de forma més conscient i, una mica neguitós, em feia seguir els Reis per tot arreu mentre anava repetint: “rei”, “rei”. Quan en Melcior va parlar-li i li va donar un caramel la cara del Guillem no tenia preu… i ja abans de marxar els tres germans van poder pujar a la carrossa del rei negre per donar-li un petó i fer-se una foto:


Ahir, el dia de Reis també va ser molt bonic. Al matí van trobar-se els regals al balcó i, com que ha estat molt bon minyó, al Guillem li van portar el gegant que havia demanat. Quan va obrir el paquet i el va descobrir va venir corrent a ensenyar-me’l. Van estar tot el dia jugant amb els cosins, tot i que el Guillem encara té un joc molt individual i costa que, per pròpia iniciativa, vagi a jugar amb els altres nens. Jo crec que ell se sent més dèbil, si li prenen les coses ell no es defensa i encara no elabora un joc simbòlic tan elaborat. Però mica en mica…

A la tarda vam anar a veure els Pastorets, jo patia una mica perquè són molt llargs i no sabia si el Guillem s’agobiaria. Però van estar els tres la mar de bé, molt atents i gaudint amb les picabaralles entre el dimoni i el Bato i el Borrego. En el darrer quadre van aparèixer els Reis de l’Orient i, altre cop, la Jana, l’Oriol i el Guillem van reviure la il•lusió i tots tres, agafadets de la mà, van pujar a saludar-los. Per mi va ser un moment molt màgic, quan els vaig veure als tres junts caminant per l’escenari em va caure una llagrimeta. La Jana li agafava una maneta, l’Oriol l’altra, i tots tres es van anar acostant als Reis amb una cara de felicitat absoluta. Tot i que fa mesos que ha començat a fer-ho, em va commoure molt veure’l caminar i, sobretot, veure’ls als tres junts, els grans ajudant al petit, embadalits amb els Reis i en el seus ulls vaig llegir que se sentien molt orgullosos de ser germans.