Ahir el Guillem va fer 2 anyets… com passa el temps! Li vam regalar un àlbum de fotos per a que pugui mirar i remirar, ja que una de les seves activitats preferides és passar pàgines dels llibres i mirar imatges i fotos. Li va encantar! I els seus germans li van fabricar cadascun una pilota, doncs aquest és un altre dels seus grans interessos, tirar pilotes o objectes varis i anar-los perseguint gatejant per tornant-los a tirar.

Preparant l’àlbum vaig estar remenant fotos que feia molt temps que no veia, i vaig fer un emocionant viatge en el temps. El precipitat naixement, la incubadora, la malaltia inicial, les primeres reaccions a la notícia i com, poc a poc, s’ha anat fent gran. Amb ell els processos són tan lents que fa la sensació que sempre està igual, per això és reconfortant mirar enrere i veure com ha anat creixent i passant etapes. Recordo quan pensàvem que es movia molt poc i ens preocupava veure’l tan quietó, doncs ara no para… no hi ha calaix, caixa d’objectes o prestatge al seu abast que se li resisteixi… i tot cap a terra! Està molt més actiu, tot i que els seus interessos puguin ser més repetitius i la manipulació dels objectes més pobra. També es va posant més fort, comença a arrossegar cadires caminant i gateja per tota la casa inspeccionant tots els racons. Pel que fa a la seva salut, també està més resistent, els virus es converteixen en encostipats normals i no en tantes bronquitis. Que duri!

Felicitats Guillem, per aquests dos anys creixent junts, pels teus esforços i progressos, per la teva paciència davant els nostres errors, per l’amor que ens regales i, sobretot, per ser qui ets.