set26
Imatges d’estiu
26/09/2012 a les 13:26L’estiu s’ha acabat i per fer cinc cèntims de com li ha anat al Guillem, i a tota la família, una imatge val més que mil paraules, o sigui que aquí van algunes fotos:
Doncs sí, l’estiu ha anat molt bé. El Guillem ha estat ben eixerit, sense mocs, content, descobrint lo maravellós que és fer vacances, i anar-se fent gran. Aquests mesos ha après moltes coses, gateja per tota la casa, es posa dret allà on pot agafar-se, i de camí, tira i regira tot el que es troba per davant…
Aquest estiu també ens ha servit per replantejar-nos moltes coses relacionades amb el desenvolupament del Guillem, per refermar-nos en la decisió que som nosaltres els que hem de posar-nos en el seu lloc i ritme, i no a l’inrevés, i per convèncer-nos que hem de respectar i acompanyar de forma tranquil·la el seu particular desenvolupament. Hem decidit minimitzar els viatges amunt i avall per fer teràpies vàries, flexibilitzar els exercicis d’estimulació i, en definitiva, deixar enrera l’estress que ens suposava a tots, sobretot al Guillem, fer-li estimulació precoç. O sigui que la temporada tardor-hivern pinta més tranquil·la, tot i que en els propers mesos tenim una nova tongada de controls mèdics. Ara només queda esperar que els pulmons i la salut del Guillem no ens pertorbin massa i ens permetin seguir gaudint plegats.
Hola,
Soc la Mari, de Xalapa, Veracruz, México i la mare de Miquel (2 anys y 8 meses) i la Cristina (4 meses). Hablo catalán, pero no sé escribir muy bien, todavía (espero mejorar con el tiempo), por eso seguiré en español. Cristina nació el 24 de mayo de este año y ese día nos dijeron que tenía SD. Fue una sorpresa que nos duró unas 48 horas, luego de eso ya pasamos a la etapa de informarnos más sobre el síndrome de Down. Lo que sí hemos hecho es disfrutarla muchísimo como a Miquel.
Me gustaron mucho las fotos de Guillem, es guapísimo y sus hermanas también.
Bueno, seguiré leyendo el blog, sólo quería comentarte que me gusta muchísimo, lo siento muy acogedor.
Petons!
Hola Mari, tardo mucho en contestar ya que tengo el blog un poco olvidado. Demasiado trabajo! Cómo estais? Cómo está Cristina? Seguro que guapísima. Un abrazo muy fuerte. Xalapa está lejos pero nunca se sabe.. quizá coincidimos algún dia…