Tot va començar fa una setmana i mitja quan el Guillem em va començar a mossegar mentre prenia el pit… Però no són mossegades qualsevols, ja que les dues dentetes que té són completament punxegudes i esmolades, o sigui que una mínima apretada em pot arribar a fer sang i, com no, m’arrenca un sobtat crit de dolor! Doncs, no sé si ha estat efecte de la meva reacció, de la tetina que vaig provar de posar-me per a evitar les queixalades, o bé si és que ja va començar a mossegar perquè s’havia cansat de tanta teta, el cas és que des d’aleshores el Guillem ja no ha volgut tornar a xumar. I no serà pels intents d’anar-li posant la teta a la boca. És acostar-me i queixalada “al canto”, i després em mira i es posa a riure… Quina barra, em sembla que la única que ho ha passat malament sóc jo (em sento rebutjada..jeje), ell està tan tranquil, de fet, des de que no fa teta ha fet un canvi increïble, menja molt més, accepta perfectament els semi-sòlids i inclús els sòlids, empassant-se’ls sense problema i, el millor de tot, dorm tota la nit!!!

M’hagués agradat poder-li donar el pit molt més temps, crec que especialment a ell li fa molt bé, però així ho ha decidit, o sigui que haurem de respectar-li la decisió, sobretot si m’ho posa tan fàcil… Bé, m’imagino que el Guillem amb tot això ens ha volgut dir que s’està fent gran!