Fa uns dies que estic “enganxada” a un bloc d’una familia de Madrid amb un nen amb síndrome de Down de 2 anys. L’altre dia la Laura, mare del Mario, un nen de Súria amb SD de qui ja he parlat algun dia, em va comentar que aquest bloc era molt interessant, i des d’aleshores que no he pogut parar de llegir-lo. El pare del Jan explica, dia a dia, petites anècdotes del seu fill, progressos, pors, alegries…, però el més sorprenent és l’amor amb que ho fa. El que més m’ha impressionat és el fet que sigui un home el que despulla els seus sentiments amb tanta tendresa. Us el recomano: http://janmollvic.com

Llegir totes les seves reflexions i experiències m’ha remogut moltes coses, m’ha fet reviure molts moments pels que nosaltres també hem passat, m’ha fet repensar dubtes i incerteses sobre el futur del Guillem, però sobretot, m’ha reforçat en el convenciment que el més important per als meus fills és que creixin en un entorn ple de respecte i d’amor incondicional.
Us estimo Jana, Oriol, Guillem i Elies amb tot el meu cor!