Fa dies que estic endinsant-me dins el món de les teràpies alternatives cercant noves maneres de poder optimitzar tant la salut com el desenvolupament del Guillem. En aquest camí vaig topar-me amb un bloc de referència http://alternativasterapias.blogspot.com/

Desconcertada amb tanta informació nova he necessitat moltes hores per llegir, rellegir i comprendre les diferents teràpies alternatives existents, una ocupació que, per cert,  m’ha fet “abandonar” una mica el bloc… Un cop ubicada en aquest món, fins ara desconegut per mi, amb l’Elies hem decidit que volem provar alguna d’aquestes teràpies, tenint sempre molt en compte que no volem sobreestimular ni estressar al Guillem, ja que pensem que el millor per a ell a la seva edat és poder estar tranquil, jugant i compartint el màxim de temps possible amb la família.

Donats els problemes respiratoris que fins ara ha patit el Guillem la nostra prioritat ara mateix és fer tot el possible per a millorar la seva salut i enfortir el seu cos. Per això en primer lloc hem volgut provar amb la biomedicina. En primer lloc vam visitar la Dra. Mar Ferré, especialitzada en medicina integrativa, homeopatia i medicina biològica infantil. Després d’explorar detingudament al Guillem i conèixer el seu historial clínic ens va recomanar un tractament a base d’homeopatia i probiòtics amb l’objectiu d’eliminar mucositat, prevenir problemes respiratoris, enfortir la musculatura interna dels òrgans respiratoris, millorar el trànsit intestinal i eliminar possibles toxines acumulades pels tractaments amb antibiòtic i aerosols fins ara utilitzats.

Pensem que no perdem res en provar amb aquests tractaments, sobretot pensant en la prevenció, i sabent que en moments crítics haurem de recórrer igualment a la medicina convencional. Paral·lelament, també estem fent el tractament de base aconsellat per part del pneumòleg, i la veritat és que, fins al moment, no sembla haver funcionat gaire bé ni una cosa ni l’altra. En el darrer mes i mig el Guillem està altre cop empalmant bronquitis rere bronquitis, i tot i no necessitar ingrés hospitalari, no acabem de fer net.

Vam visitar també la consulta del Dr. Pros, amb la Dra. Ana Alesón, que va revisar el tractament homopàtic, donant-li el vist-i-plau. Segons el seu punt de vista, potser la homeopatia no està funcionat a causa d’algun bloqueig emocional del Guillem, relacionat amb la seva salut feble al néixer (la leucèmia transitòria) i a tants ingressos  hospitalaris i intervencions per part de metges i tractaments. El Guillem va néixer molt fluixet i necessita més temps per a enfortir el seu cos i el seu sistema immunològic. En aquest sentit, la doctora ens comentava que les vacunes tampoc han jugat gaire al seu favor. Per incidir en aquest punt li va fer unes flors de bach, i ens va recomanar que li féssim nebulitzacions a base d’aigua de mar. Vam anar al Balneari Respiratori que tenen, i ara ja ens hem fet amb un nebulitzador i aigua de mar Quinton per anar fent des de casa..

Amb aquesta intervenció en la part biològica del Guillem el següent pas era entrar en la part més funcional. Per això vam visitar el Dr. Jorge Ferré http://www.jorgeferre.com/index.php , un metge de referència en la medicina del desenvolupament i un expert en el control preventiu del desenvolupament neuro-senso-psicomotriu dels infants. Segons aquesta medicina els infants són una unitat física, emocional i mental que desenvolupen tot el seu potencial sobre unes bases que s’organitzen els primers sis anys de vida. El seu objectiu és prevenir problemes maduratius i orientar a les famílies per a que el desenvolupament de la psicomotricitat, el control del cos, el ritme, la capacitat d’inhibició, el desenvolupament dels sistemes sensorials, l’estructura emocional i la preparació dels sistemes necessaris per a l’adaptació a l’entorn i a l’aprenentatge escolar siguin òptims. Durant la visita, de més de dos hores, el Dr. Ferré va observar detingudament al Guillem per tal de valorar en quin moment maduratiu està. D’aquesta exploració va veure que el Guillem des del punt de vista motor està en el moment de reforçar el reptat circular i començar el reptat lineal, al qual encara no incorpora gaire les cames. Té força laxitud, i la seva hipotonia tampoc ajuda gaire, però hem d’anar fent al seu ritme, sense forçar postures que no pot controlar ni avançar etapes maduratives. Per exemple, el doctor insistia en què no l’hem d’asseure fins que ell no ho faci per si sol. El Guillem ja seu, però perquè li posem nosaltres, ja que ell encara no aixeca el cul i no és capaç de passar de tombat a assegut ni a l’inrevés. A nivell sensorial i de relació, en l’informe es destaca que el Guillem manté un contacte afectiu amb l’entorn molt bo, està atent, mostra interès, respon als estímuls, té una actitud de comunicació oberta, i té una bona resposta auditiva i visual. A partir d’aquesta exploració neurofuncional  va concloure que el punt dèbil del Guillem és el to muscular i l’organització motriu, a més de la base biològica (infeccions a les vies respiratòries), i que les funcions de relació, integració i prellenguatge estan evolucionant bé. A partir d’aquí ens va aconsellar alguns exercicis i massatges per tal d’estimular més la maduració del to muscular i el control motriu en la fase del terra. Creu que és molt important que passi moltes estones a terra, on pot moure’s lliurement, sense forçar postures antigravitatòries o saltar-se etapes maduratives, cosa que influeix negativament en l’organització cerebral. També ens va ampliar el tractament biològic de la Dra. Mar Ferré, ell considera que els problemes de restrenyiment del Guillem i la inflamació de la oïda que va observar, poden actuar com  un focus de resposta i descàrrega per via respiratòria-bronquial.

Bé, tota una informació molt nova que cal anar paint. Totes les recomanacions a nivell de maduració neuro-senso-psicomotriu em semblen molt pertinents. Comparteixo molt el tema que darrera qualsevol conducta motriu, perceptiva, adaptativa o de comunicació hi ha un cervell que hem de construir i aprendre a utilitzar. Tot i que fins al moment, des d’aquest punt de vista, no ho hem fet massa bé, ja que sí que l’hem assegut i hem forçat postures.., volem a partir d’ara tenir molt en compte les indicacions del Dr. Ferré. I a nivell biològic, esperem i desitgem que el tractament funcioni!!

Per altra banda, a nivell d’estimulació hem començat també una “Teràpia d’Integració Sensorial” al CEIB (Centre d’estimulació infantil de Barcelona). Es tracta d’una teràpia d’estimulació basada en el joc i en el moviment amb tot tipus de gronxadors, donant estímuls vestibulars, propioceptius, tàctils, visuals i auditius, alhora que es generen respostes adaptades que permeten que el nen/a assoleixi un nivell òptim de funcionament neurològic. Aquesta teràpia parteix del fet que a vegades els infants no interpreten de forma correcta els estímuls que provenen dels sentits (estímuls sensorials) i aleshores es dona una desorganització sensorial que té un impacte negatiu en el seu dia a dia. Les sensacions més importants que reben ens nens en les primeres edats són la vestibular o del moviment (equilibri, alçades, velocitat…), la propiocepció (sensacions a través dels músculs i les articulacions), i el tacte. Per ara estem anant un cop a la setmana a aquesta teràpia, tot i que no sabem si serà gaire sostenible a llarg termini ja que està lluny i si veiem que el Guillem s’atabala ho haurem de posposar. Per ara estem també portant a casa alguns dels exercicis i gronxadors i, a mode de joc, anem fent.

No sé, després d’explicar-vos tot això m’adono que portem un ritme una mica estressant. I això que no he fet referència totes les visites mèdiques que hem fet des de que ha començat el curs! Després d’aquestes darreres bronquitis tornem a estar una mica cansats, sobretot el Guillem, i cal que no perdem l’”oremus” amb tanta teràpia. Jo també m’he de repetir constantment que sóc la mare i no una terapeuta, però vaja, d’aquest tema que dóna molt de sí, ja en parlarem un altre dia.