Avui fa un any que el Guillem, amb una sola empenta, va sortir de dins meu. Tot i l’ensurt d’haver d’induir el part, va acabar sent un naixement molt especial, estava tota cofoia d’haver aconseguit fer un part natural…una fita a la qual el Guillem em va ajudar molt, tenint en compte el seu quilet set cents grams… Abans d’endur-se’l a la incubadora me’l van deixar tenir una estona al damunt, uns instants fugaços i insuficients però molt càlids. Recordo la sensació de tenir damunt meu una miniatura que se m’escorria entre els braços, un petit regal de la vida que em donava tota la força que després de la intensitat del part necessitava.

Aleshores no sabíem encara totes les sorpreses que amagava el Guillem. Van caldre 24 hores per començar a entomar les sospites de la síndrome de down i els problemes de salut que acompanyaven al meu fill. Però tot i el batibull de sentiments que tot això va suposar, ara, després d’un any, no vull que aquests enterboleixin un dels moments més feliços de la meva vida. Tenir aquell conillet damunt meu després de tant dolor va ser l’inici d’un enamorament que, encara ara, em fa perdre el cap.

Ha estat un any molt intens, amb moments difícils, està clar, i amb molt i molt patiment. Quan veig al Guillem malalt se’m trenca el cor, penso que és injust i m’enrabio, però de sobte em regala un somriure i ja està…perdo el cap, perque me l’estimo amb bogeria… Aquest noiet m’ha ensenyat moltes coses, m’ha fet ser millor persona i, tot i el cansament que portem a sobre de tants metges i visites, m’ha fet ser més feliç.

Avui el Guillem ha estat pletòric. Acabem de passar una nova bronquitis, però avui ja estava del tot recuperat i hem gaudit d’un bonic dia. Enlloc de bufar l’espelma, l’ha agafat veloçment i, no sé ni com, s’ha estalviat la cremada.. Ha probat la nata, ha obert un regalet i, per no pedre el ritme, hem fet una sessió d’estimulació al CDIAP. Després, quan la Jana i l’Oriol han tornat de l’escola, hem anat a comprar un arbre, un albercoquer, i l’hem plantat. Era un regal per al Guillem, i a la terra hi hem posat la placenta que encara teníem guardada des del seu naixement, per a que serveixi d’adob. Segur que creixerà ben fort, com tu Guillem, i segur que ben aviat t’hi enfilaràs per collir els fruits. Per molts anys, fill!