Hi ha molts factors que influeixen en el desenvolupament de qualsevol nen: factors genètics, la vida familiar i social, i les oportunitats educatives. Cal també sentir-se estimat i segur per tal de tenir confiança per aprendre, explorar el món i desenvolupar el propi potencial. Els nadons amb síndrome de Down es desenvolupen de forma molt semblant a la dels altres nens i nenes però ho fan més lentament i amb algunes diferències. Però si ho mirem d’aprop, resulta que el seu desenvolupament avança més ràpid en unes àrees que en unes altres. Per a la majoria de nadons amb SD el desenvolupament social és un punt fort i no s’endarrereixen massa en el somriure i la interacció social, en canvi en el progrés motor i l’aprenentatge del llenguatge s’endarrereixen més.

El desenvolupament social/emocional
En general, els nadons amb SD són molt socials, els agrada molt mirar a la cara, estar amb gent, etc. De fet, solen passar més estona mirant els rostres i pendents de la gent que els altres nadons. Això és bo ja que repercuteix en el seu aprenentatge social, però al passar tanta estona observant també deixen enrere la exploració de joguines i del món físic.

El desenvolupament motor
La capacitat per moure’ns i per controlar el propi cos influeix en tot el que fem. La capacitat per controlar els moviments de forma suau i eficaç requereix molta experiència i pràctica. El cervell desenvolupa i refina els plans del moviment après per controlar el caminar, agafar un got, escriure, agafar una pilota o saltar sobre un obstacle a base d’experimentar les accions repetides vàries vegades. Els nens amb SD segueixen els mateixos passos del desenvolupament motor però els hi cal més temps per a desenvolupar la força i el control motor. Per exemple, si els altres nens en general caminen cap als 13 mesos com a mitjana, els nens amb SD ho fan cap als 22-24.

Comunicació, parla i llenguatge
Els nens amb SD són en general bons comunicadors, entenen la comunicació no verbal molt aviat, fan contacte ocular i, tot i que la seva parla es desenvolupa més a poc a poc, generalment aconsegueixen fer arribar el seu missatge. Pel que fa a la parla, si normalment els nens diuen les primeres paraules entre els 10 i 18 mesos, els nens amb SD ho fan entre els 24 i 36 de mitjana. Però entenen més del que poden dir a causa de les seves dificultats motores per la parla, i van aprenent vocabulari de forma constant. En relació a la gramàtica, aquest és un dels seus punts dèbils. Solen tenir poca habilitat amb la memòria verbal i no dominen fàcilment les frases senceres. A més, la majoria de nens amb SD tenen una important dificultat per a desenvolupar una parla clara i intel•ligible. En canvi, com que tenen més facilitat amb l’aprenentatge visual, les seves habilitats lectores són generalment millors que les seves habilitats cognitives i de llenguatge parlat. En aquest sentit cal tenir en compte que les activitats de lectura els poden ajudar molt per a millorar la parla i el llenguatge.

Cognició i joc
Els nens/es exploren el món a través dels sentits, agafant objectes, ficant-se’ls a la boca… Els infants amb SD aprenen de la mateixa manera, però hi pot haver un retràs en la seva capacitat per explorar ja que el seu desenvolupament motor és més lent. A més, necessiten més recolzament en el joc, es beneficien més de les oportunitats del joc si tenen un “company de joc”. Els estudis també indiquen que els nens/es amb SD poden no persistir tant en la solució d’un problema, fins i tot poden recórrer a les seves bones habilitats socials per a distreure’t quan els hi estàs ensenyant alguna cosa.

Memòria
Els nens/es amb SD generalment mostren habilitats de la memòria a curt termini visual millors que les de la memòria verbal, on tenen més dificultats. Això vol dir que aprendran més fàcilment si la informació se’ls hi presenta de manera visual que si se’ls hi presenta de manera verbal.

Amb el Guillem, que ahir va fer els 6 mesos (tot i que tenint en compte la seva prematuritat té una edat corregida de 4 mesos i mig) ja ens trobem que li encanta mirar-nos a la cara, observar com li parlem i com li diem coses, més que no pas explorar objectes i joguines. Una de les seves activitats preferides és quan el recolzem sobre els nostres genolls i, en un cara a cara molt proper, anem intercanviant sons, sorolls i rialles. Ara ja aguanta bé el cap i manté un bon contacte visual, comença a agafar cosetes i es gira de boca avall a boca amunt. Poc a poc va avançant, i poc a poc nosaltres hem d’aprendre a no comparar els seus progressos amb els dels altres nens i germans. Hem d’aprendre a respectar el seu ritme, sense pressions que el puguin fer sentir malament. M’imagino que es tracta de trobar un equilibri entre les intervencions i ensenyament extra que pot necessitar i el respecte al seu ritme i a les seves necessitats concretes en cada moment. Potser la clau està en observar-lo constantment, per tal de saber què necessita i així poder acompanyar-lo activament en el seu desenvolupament i en el seu procés de vida. En aquest sentit crec que és molt important que tant en l’atenció primerenca com en tota l’educació posterior que vagi rebent s’enfoqui la mirada en aspectes com el progrés de l’autonomia, l’acompanyament emocional i l’aprenentatge vivencial, ja que penso que aquest enfocament serà molt més respectuós amb les seves necessitats especials.

(escrit en base a l’article “El desarrollo de los bebés con síndrome de Down” de Sue Buckley a www.down21.org)