Després de setmanes de clausura, entre hospitals i aïllament a casa, avui hem sortit a fer un volt! He sortit tota cofoia amb el cotxet i el Guillem abrigat fins dalt de tot, i això que fèia un bon sol, però la paranoia que encara tinc és considerable… Demà farà dues setmanes que resistim a casa, el Guillem encara ha d’estar semi-apartat dels seus germans (ara ja entren de tant en tant a l’habitació amb la mascareta posada a fer-li un petó). L’altre dia el va visitar el pneumòleg i el va trobar sense cap signe de bronquitis, i ara ens falta fer-li un tac respiratori. Ai, toquem fusta… a veure si passem una bona temporada. Només sentir-lo estornudar ja em fa posar un nus a l’estòmac…
Bé, deixo constància del passeig: