En poc més d’un mes el Guillem ha passat per tres bronquitis acompanyades de tres ingressos hospitalaris. A causa d’aquesta intensitat, en el darrer ingrés, han volgut descartar que no hi hagués algun altre problema respiratori de fons. Per això li han començat a fer algunes probes, com ara la del refluxe, i a mirar com està el seu sistema immunològic. De moment, els resultats que tenim són normals, però encara cal fer-li un tac respiratori i saber alguns valors de l’analítica.

Amb el Guillem s’ajunten diversos factors que, hipotèticament, han portat a aquestes bronquitis continuades i intenses (de fet, en les darreres ja hi havia infecció del pulmó). En primer lloc, la seva prematuritat, ja que va néixer un mes i mig abans i això comporta una certa immaduresa de l’aparell respiratori. En segon lloc, l’haver agafat una primera bronquiolitis amb el virus respiratori sinciotil positiu. Aquest virus és molt agressiu i li ha deixat els bronquis inflamats i reactius, i això suposa que el mínim virus que ara agafa se li complica ràpidament amb afectació de les vies baixes respiratòries. I, en darrer lloc, el fet de tenir la síndrome de Down és un altre factor de risc. Les persones amb síndrome de Down poden tenir alterat el seu sistema immunològic, però per ara els resultats apunten que el Guillem sí té prou defenses. Una altra alteració podria venir donada per les peculiaritats en l’anatomia que pot comportar la síndrome de Down, com ara tenir uns bronquis més estrets i, per tant, més col·lapsables.

No sé, a mi em sembla que tot plegat fa una combinació explosiva i, ara per ara, prioritzem el fet que el Guillem estigui el mínim possible exposat a virus. Per això, des de divendres que ens van donar l’alta, el Guillem està apartat dels seus germans i intentarem no treure’l de casa durant una temporada, per donar temps a que els seus petits bronquis es refacin. Ai! Esperem que sí!. No és una decisió fàcil, però portem una mala ratxa i ara no ens queda més remei que tirar endavant aquesta opció. Ho provarem durant un mes a veure què passa, i després ja reprendrem tant la vida familiar normalitzada com la sociabilitat i l’apretada agenda del Guillem amb les diverses activitats lúdiques i d’estimulació.

Desitgem poder baixar aviat d’aquest sotrac, i poder fer coses tan senzilles com sortir tots cinc plegats a fer un volt, quedar amb els amics, anar a la muntanya, o passejar el Guillem amb el cotxet per la plaça del poble, a Cardona és “la Fira”, mentre vas parant a parlar amb la gent que et vas trobant. (una tradició molt arrelada als pobles). Mentrestant, gaudirem de poder estar altre cop a casa, a prop de la Jana i l’Oriol, i amb el somriure del Guillem recuperat. Avui comença la primavera que tot ho altera, a veure si també ens sacseja a tots plegats i deixem enrere els baixos ànims i la mala salut. Moltes gràcies també per tot el suport que hem anat rebent, en moments difícils té un valor immesurable.