La veritat és que amb el que portem d’hivern no han parat d’entrar virus a casa i, el Guillem, els ha anat esquivant força bé.

Però aquest cop, un tal VRS (Virus Respiratori Sincitial), es va començar a transformar en un bon enconstipat i, el molt agoserat, s’ha atrevit a baixar fins els bronquiols. O sigui que, ja tenim la primera bronquiolitis!

Ara el Guillem està ben adormidet en un dels llits de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Li van fent nebulitzacions cada quatre hores i porta una mica d’oxigen ja que ahir, des d’urgències, van veure que no acabava de saturar prou.

No hem passat massa bona nit, el monitor pitava constantment i el Guillem tossia i estava força inquiet. Aquesta nit segur que encara dormirem aquí però espero que demà ens donin l’alta. Quan he parlat amb la Jana per telèfon aquest matí el primer que m’ha dit és: “Un altre cop estareu tants dies a l’hospital?” i l’Oriol, no menys explícit: “Vull el papaaa i la mamaaa….”. Tenen encara molt present la llarga hospitalització del Guillem després de néixer, i no volen tornar a repetir l’experiència.

Bé, a veure si passen els metges i ens donen bones notícies… que el Guillem sense la Jana i l’Oriol s’està avorrint molt!