Aquesta és una reflexió metafòrica de Emily Pearl Kinsgley que vaig llegir als pocs dies de néixer el Guillem i, a part de fer-me plorar, em va fer pensar molt (i en positiu). Aquí va:

Quan esperes un bebé, és com planificar un fabulós viatge de vacances a Itàlia: compres moltes guies de turisme i fas uns plans meravellosos : El Coliseu, El David de Miquel Àngel, les gòndoles a Venècia… també pots aprendre algunes frases en italià. És tot molt excitant.

Després de mesos de preparació, finalment arriba el dia. Prepares les bosses i estàs molt nerviós. Algunes hores després, a l’avió, l’hostessa diu “Benvinguts a Holanda”.

“Holanda?” preguntes “¿Que vol dir amb Holanda? ¡Jo vaig pagar per anar a Itàlia!. Tota la meva vida he somiat amb anar a Itàlia”.

Però, hi ha hagut un canvi en el plà de vol i l’avió ha aterrat a Holanda i t’hi has de quedar.

Així que has de sortir i comprar noves guies de turisme, fins i tot aprendre un idioma nou.

El que és important es que no t’han portat a un lloc horrible, es tracta, simplement, d’un lloc diferent. Es més lent i menys enlluernador que Itàlia. Però després de passar-hi algun temps i recuperar la respiració, comences a mirar al teu voltant, i notes que Holanda té molins de vent, tulipes, fins i tot Rembrandts…

Però tots als qui coneixes estan ocupats anant i venint d’Italià presumint del temps meravellós que han passat. I durant la resta de la teva vida, et diràs: “Sí, aquí és on suposava que jo anava. Això és el que jo havia planejat”.

Aquest dolor mai no desapareix, perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt significativa. Però si malgastes la teva vida lamentant no haver arribat a Itàlia, mai no podràs ser lliure per disfrutar del que és especial. Les coses encantadores que t’ofereix Holanda.

Emily Pearl Kinsgley.