Vull aprofitar aquest bloc també per fer més difusió d’una carta que vam enviar al Regió7 i que va ser publicada el passat 12 de novembre. Amb aquest escrit volíem fer arribar a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa les dificultats que ens van suposar el funcionament de la zona d’incubadores, on el Guillem va passar-hi les primeres dues setmanes. Centrats amb la crítica però, no vam fer esment en l’atenció i el bon tracte rebut per part de la majoria d’infermeres i personal mèdic. A posteriori però, els vam fer arribar una carta agraint-lis aquest bon tracte. Ara vull aprofitar aquest espai per tornar-ho a fer: gràcies, tant per les cures i l’atenció que vau donar-li al Guillem, com pel tracte cap a nosaltres, en uns moments que van ser realment difícils.

Esperem també que iniciatives com aquesta serveixin per obrir un debat i poder modificar unes normes de funcionament que compliquen encara més el difícil moment de tenir el teu fill o filla a l’incubadora.

Aquesta és la carta:

El Guillem i els nounats

Ara fa un mes va néixer el nostre tercer fill, el Guillem. És un nen prematur de 34 setmanes i, a les vint-i-quatre hores de néixer, des de la unitat de neonats de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, ens informaven que tenia la Síndrome de Down. Entre moltes altres coses, ens van advertir de la dificultat que tenen molts nens amb aquesta síndrome per succionar bé i, per tant, poder fer lactància materna. La veritat és que el Guillem tenia serioses dificultats per agafar-se al pit, es cansava i no tenia prou força.

Segons la normativa de nounats, pots anar a veure el teu fill cada tres hores i estar-te allà durant una hora. Al llarg d’aquest temps has de despertar al teu fill, alimentar-lo, ni que en aquell moment no tingui gana, canviar-li el bolquer, fer les cures pertinents i, sobretot, treure’t llet amb el tirallet per tal que la producció no s’aturi… Així doncs, acabava tenint mitja hora de lluita incansable per intentar que el meu fill s’agafés al pit.

A part de l’estrès d’anades i vingudes que això suposa, sobretot si vens de lluny, aquest funcionament dificultava encara més la possibilitat d’alletar el meu fill, impossibilitant el pit a demanda, i generant una intranquil·litat no gens aconsellable per aquests afers.

Al cap de dues setmanes ens van enviar a la unitat de neonats de Sant Joan de Déu de Barcelona. Allà l’entrada és lliure i, si vols, pots estar tot el dia acompanyant i gaudint del teu fill. Li podia oferir el pit en qualsevol moment que ho demanés i aviat el Guillem s’hi va anar agafant millor, li vam poder treure la sonda i, sobretot, intensificar el vincle i gaudir dels moments meravellosos de l’alletament.

Avui el Guillem fa un mes i, més enllà de celebrar-lo amb ell i la seva arribada al món, brindarem, per la seva primera gran fita ja que ara pren pit perfectament. I també volem aprofitar per fer arribar a la unitat de nounats de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa alguns suggeriments, com ara l’oferta de llits per passar la nit a les famílies que els calgui i, sobretot, l’entrada lliure a la zona d’incubadores.