Avui hem tingut una agenda una mica apretada, hem començat el matí anant a la sessió de ioga per a nadons que ofereix la nostra amiga i llevadora Àngels Bonet en el seu centre 9mesos. L’Àngels ens va fer de llevadora durant l’embaràs de l’Oriol, i vam coincidir fent la preparació al part, ja que ella aleshores també estava embarassada del Pol. Ens va ajudar moltíssim durant el part de l’Oriol (es va presentar a l’hospital tot i que a ella li començaven les primeres contraccions!). Durant l’embaràs del Guillem vam començar a fer la preparació al part amb ella, i dic començar perquè com que el Guillem es va avançar només vam tenir temps de fer 2 sessions. Aprofito aquest espai per enviar-li una forta abraçada.
Doncs a la sessió d’avui l’Àngels de fet no ha pogut venir ja que estava engripada i enlloc seu ha vingut una doula, l’Ester, que ens ha parlat sobre els beneficis de portar a coll als nadons, i ens ha ensenyat diferents maneres de fer-ho (foulard, bandolera, motxilla ergonòmica…). L’Ester també porta una web www.crianzanatural.com, on hi ha articles molt interessants sobre la criança respectuosa i empàtica. Us aconsello que hi feu una ullada!

Després hem anat al CDIAP (Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç del Bages) a fer la sessió setmanal d’estimulació primerenca. Aclariment per als que no hi esteu posats:
Estimulació precoç és el conjunt d’intervencions dirigides a nens i nenes de 0 a 6 anys i les seves famílies, amb l’objectiu de donar resposta el més aviat possible a les necessitats que presenten els infants amb trastorns en el seu desenvolupament en les àrees motriu, sensorial i/o mental o que simplement tenen risc de patir-lo. Segons el CDIAP del Bages, l’objectiu és que aquests infants rebin, seguint un model bio-psico-social, tot allò que pugui potenciar la seva capacitat de desenvolupament i benestar.

Ja des de l’hospital ens van informar de l’existència d’aquest servei i, un cop a casa i recuperada la normalitat, vam anar a fer la primera entrevista al CDIAP del Bages. Allà ens van informar de tots els serveis que s’oferien i a partir d’aquí ens van designar la professional pertinent. És la Pilar, psicomotricista i fisioterapeuta, l’encarregada de portar les sessions amb el Guillem (gràcies Pilar per la teva escolta i atenció). Tot i la importància de l’estimulació, és important respectar el moment i la predisposició que mostra el Guillem, i cal també tenir en compte que la millor estimulació és la que surt de forma natural, compartint, jugant, estimant i comunicant-te amb el teu fill. Això la Pilar ho té molt en compte, per això fins ara les sessions no han estat gens estressants i hem respectat al màxim les necessitats que té un nadó com el Guillem. Trobo molt interessant realitzar aquestes sessions ja que ens aporten recursos a nosaltres, per tenir en compte en el dia a dia. Qüestions d’higiene postural, petits exercicis per anar realitzant i, sobretot, informació i suport. Per ara fem una sessió setmanal, però a mesura que el Guillem ho vagi necessitant farem més sessions. Per a nosaltres és engrescador saber que, tot i les limitacions genètiques, els factors ambientals cobren una gran importància ja que el cervell té una gran plasticitat. Són factors ambientals d’ordre psicològic i social la interacció de l’infant amb el seu entorn, els vincles afectius que estableix a partir de l’afecte que rep, la percepció de tot el que li rodeja. I aquestes condicions, que són necessitats bàsiques de l’ésser humà, són determinants en el desenvolupament emocional, funcions comunicatives, conductes adaptatives i en l’actitud davant l’aprenentatge.
És a dir, que podem fer moltes coses, li podem oferir afecte, estimulació,vincle, interacció…i tot això pot potenciar molt favorablement la seva capacitat de desenvolupament i benestar. Crec que l’objectiu és, a part de millorar el desenvolupament,  que les persones amb SD aconsegueixin tenir una integració complerta, i aconsegueixin el grau més alt d’ autonomía i independència possible.

Bé, ara toca descansar que demà al matí tenim sessió amb el neuropediatra…