El bloc del Guillem arrenca amb un somriure!
17/01/2011 a les 20:42Ja ha arribat el primer somriure del Guillem, un somriure esperat i càlid. Ens l’ha volgut brindar als dos alhora, a l’Elies i a mi, mentre el bressolava embolcallat cos a cos amb el foulard. Aquest és, per cert, el seu lloc preferit. Quan me l’embolico sobre meu es deixa anar, es relaxa… i els nostres batecs del cor sembla que sintonitzin.
Volem que aquest somriure sigui el punt de partida d’aquest bloc, i desitgem que ens serveixi de fil conductor i ens acompanyi en l’emocionant travessa que tenim per davant. Un somriure que, com molts apunten, és un tret d’identitat de les persones amb síndrome de Down, un tret que també ens ha de servir per a celebrar la diferència.
Inspirada amb l’impressionant bloc “El blog de Anna” i amb la web “The Laia Telegraph”, he decidit tirar endavant aquest bloc per apropar-vos la realitat quotidiana del meu fill amb Síndrome de Down. A l’igual que per a mi les webs esmentades m’han ajudat moltíssim en el meu procés personal d’empoderament i acceptació de la Síndrome de Down del Guillem (moltes gràcies!!), ara m’agradaria que aquest bloc pugui ajudar a altres famílies amb fills o filles amb SD. També m’agradaria amb aquest bloc poder compartir reflexions que ens anem fent, i molts altres aprenentatges interessants a partir de llibres, pel·lícules o altres iniciatives. I tal com s’explica en la presentació, és també un regal per al Guillem, per als seus germans Jana i Oriol, i també per a nosaltres… un regal per a desfogar-nos, per a compartir, i també, per a aprendre de tots i totes els que el llegiu.
Hola.
Gràcies a vosaltres per la menció! Una forta abraçada i us seguirem!
he de reconèixer que estic enganxada al vostre bloc
http://www.elblogdeanna.es
M’emocionaaaa!!!
m’emociona que t’emocioni,
molts petons bonica (tb pel Pol i la Paula)
Sens dubte un moment ben espeial. Estic segura que en Guillem somriurà moltíssim i us farà somriure també més del què us imagineu. De moment ja té el més important i el què més mereix qualsevol nadó que arriba al món: una família que l’accepta, que l’estima i que està disposada a fer qualsevol cosa per ell.
Molt bona idea aquest bloc! Si us sembla bé, l’aniré seguint i intentaré fer-hi alguna aportació que us pugui ser d’utilitat.
Molts ànims família
Marisol Camps
endavant! un dels objectius del bloc és rebre aportacions..
gràcies i una abraçada
Hola!! només volia felicitarvos per aquest blog tan entranyable!!!
Jo tambe soc mare i la meva segona deu tenir si fa no fa ledat del Guillem i, com ell (i com la majoria suposo) també gaudeix moltíssim de les estones que passem plegades quan s’acarona dins el fulard.
Soc educadora i fa anys vaig treballar amb un grup de joves a la fundació, al programa de lleure. Vaig gaudir molt i encara vaig aprendre més, i vaig trobar que treballaven molt be.
Actualment treballo en una petita entitat que dóna suport en el lleure i vida quotidiana a persones amb discapacitat intel·lectual i agraim molt coneixer inicitaives com la vostra que, penso, ens ajuden als professionals a treballar cada dia una miqueta millor.
Una abraçada
gràcies!
doncs amb la teva experiència segur que ens pots ensenyar un munt de coses, d’on ets?
deus conéixer un munt de recursos.. bé, estem en contacte
una abraçada
Hola!!! Felicitats per el vostre tercer fill Guillem, és preciós! Moltes gràcies per fer-me arribar l’adreça d’aquest blog, tenia ganes de posar-me en contacte amb vosaltres i no sabia com fer-ho. M’ha fet feliç de veritat, veure la il.lusió, l’energia, l’amor, la solidaritat i molts més sentiments que no se explicar i que transmeteu amb aquest blog. Aquesta familiaritat amb la que voleu compartir la vostra experiència com a pares és exemplar i estic segura que en aquest impuls hi té molt a veure el Guillem. Un petó per tots cinc! Endavant i gràcies una altra vegada per compartir-ho!
Mireia
Ús felicito per com la gent que te fills amb Síndrome de Down comparteixen els seus m oments amb la gent de fora .Per una Part Felicito la Mare d’en Guillem,ke ha tingut un fill precios ,m’encantan aquets nens aixis pk son molt cariñosos i a l’hora tu agreixen tot ,per això gràcies a molta gent eh acabt estudian atenció sociosanitària per poder treballar amb nens Discapacitats ke son molt agradables estar amb ells .un peto vent fort per en Guillem