Ja fa unes setmanes que el Guillem va provant de fer passetes i va molt més segur arrossegant un carretó que té, però ahir, durant la sessió de psicomotricitat del CDIAP es va llençar a fer trossets més llargs i girs durant força estona. Va ser un regal preciós, tant per la Marta (la fisio) com per mi, ja que hem esperat aquest moment durant molt de temps. Per mi va ser molt especial que fes aquest pas endavant (mai millor dit) amb la Marta, ja que està acompanyant al Guillem des de ben petit amb molt d’amor, i atenent amb cura tots els dubtes i propostes que nosaltres hem anat aportant. Aprofito per agrair el tracte que hem rebut sempre des del CDIAP de Solsona, ja que tot i les nostres incerteses i temps d’absències, sempre ens han escoltat i adaptat a les nostres necessitats. Moltes gràcies!
Aquest estiu li ha provat molt bé al Guillem (i a tots plegats…). La piscina, la bici al carrer, el mar, les passejades… li han anat enfortint el cos i això li ha permès sentir-se més segur en posició vertical. Tanmateix, el Guillem se sent més còmode amb la tranquil•litat de casa i amb les persones conegudes i, a vegades, també hem notat que el carrer i els llocs desconeguts i amb molta gent i soroll l’atabalen i aleshores desconnecta. Per això ara ens ve de gust replegar-nos més a caseta i tornar a les rutines que, penso, li van també molt bé per desplegar-se. Al Guillem se li noten molt les pujades i baixades d’energia, després d’estar una estona actiu i comunicatiu, necessita estirar-se a descansar tant físicament com mental. M’imagino que el fet de caminar suposarà també un canvi, se sentirà més fort i segur i descobrirà el món des d’una altra perspectiva. De fet, ja ho estem començant a notar, aquests dies està esplèndid, molt més explorador, demanant les coses que vol i expressant molt més els seus sentiments. Això darrer és per nosaltres molt important. Al Guillem sempre li ha costat molt plorar, queixar-se quan algun nen li fa alguna cosa o, simplement, mostrar els seus malestars. Per això, quan ara el veiem plorar o rondinar ens alegra que ho faci, ja que pensem que això l’ajudarà a treure tensions, a sentir-se millor i més capaç de poder gestionar per si sol els seus sentiments.
A nivell de la parla el Guillem també ha fet un canvi important durant aquests darrers mesos. A la seva manera, va repetint força paraules i, quan vol, diu alguna coseta: papa Liac (papa Elies), mama Aba (mama Alba), leta (galeta), tieta, av (avi), iaia, caca, ata (ja està), nana (Jana), nen (és com crida a l’Oriol), patata, mé (més), guugú (iogurt), i algunes més. A més, es comunica molt amb gestos i expressions i, ara, la logopeda ens està començant a introduir pictogrames d’un sistema de comunicació augmentatiu.
A vegades tenim la sensació que el Guillem no avança, que res no es mou però, de sobte, ens sorprèn amb alguna cosa nova i ens torna a demostrar que, al seu ritme, ell va fent passetes de gegant. Dins seu sí que es mouen moltes coses, a un ritme diferent, està clar, som nosaltres els que hem d’aprendre a acceptar els seus temps, les seves aturades, i els seus lents progressos. Mentrestant ara celebrarem aquesta gran fita!
Felicitats Guillem! Caminarem plegats i recorrerem molts quilòmetres (ni que tinguin alguns revolts).
Comentaris recents